Deixa'm la sort

Deixa'm evitar de pensar-te, que vull sentir-te meva i sempre seràs teva. Deixa'm admirar-te espantada d'amor, que sé que m'estimes i et fa por. Deixa'm abraçar-te entre petons que fujen per la comisura dels llavis, que sé que ho vols tant com sortir corrents tant plena de timidesa com estàs. I deixa'm dir-te que ho ets tot: que ets l'amor i la llibertat, l'estimar d'uns ulls espantats, la calor més pura a les meves mans, fins i tot ets allò que hi ha només a dos carrers i sé que no tindré mai. Sort, sort que sé que encara que no ho diguis hi ha alguna cosa que ens lliga sense cordes ni cadenes, ni tant sols tenim un nus a les mans, ni tan sols juguem a estimar-nos. Sort, sort d'estimar-te sense tu. Sort, sort, malgrat tot, sort de ser on sóc.