Nits plagades d'amar.

Les nits amb tu haurien de ser més sovint, travessant carrers a la llum dels fanals, buscant de nou aquella gran lluna que vam veure fa temps, cercant un mar que no trobarem sense un canvi d'escenari. Ens lliguem les mans i sense adonar-nos-en ja s'han trobat els llavis, i les mirades busquen intencions noves. Tot plegat comença a sonar especial, molt més del que ho era abans. I llavors somiem que això podria ser constant, que podriem fer molt més, i ens estimem, i prenem paciència, i ens seguim estimant, ens seguim estimant.

I el món, que segueixi girant, nosaltres seguirem igual.

Et donaria...

Un t'estimo etern voldria regalar-te cada nit, desde l'altre costat del llit, només a un pam més enllà de tu. Et donaria un món sencer, ple de màgia, ple d'amor, sense fronteres ni pors. I si volguessis, fins i tot mataria monstres per tu.

On ets, on ets?

D'esperar-te al llit somio que vens a veure'm a les nits, d'esperar-te sé que no vindràs, d'esperar-te sé que fugiràs. Tens tanta por i tanta calma que m'espanta saber que hi ets, tanta nit solitària que em diu que demà hi deixaràs de ser. On ets, on ets? Més enllà dels núvols, més enllà del temps. On ets, on ets? Ningú no et caça, que d'amor no en saps. On ets, on ets? Seguiré esperant-te més enllà. On ets, on ets? Si és de fugir d'amar, qui ho sap.

Deixa'm la sort

Deixa'm evitar de pensar-te, que vull sentir-te meva i sempre seràs teva. Deixa'm admirar-te espantada d'amor, que sé que m'estimes i et fa por. Deixa'm abraçar-te entre petons que fujen per la comisura dels llavis, que sé que ho vols tant com sortir corrents tant plena de timidesa com estàs. I deixa'm dir-te que ho ets tot: que ets l'amor i la llibertat, l'estimar d'uns ulls espantats, la calor més pura a les meves mans, fins i tot ets allò que hi ha només a dos carrers i sé que no tindré mai. Sort, sort que sé que encara que no ho diguis hi ha alguna cosa que ens lliga sense cordes ni cadenes, ni tant sols tenim un nus a les mans, ni tan sols juguem a estimar-nos. Sort, sort d'estimar-te sense tu. Sort, sort, malgrat tot, sort de ser on sóc.