divendres, 26 de febrer de 2010

Nits plagades d'amar.

Les nits amb tu haurien de ser més sovint, travessant carrers a la llum dels fanals, buscant de nou aquella gran lluna que vam veure fa temps, cercant un mar que no trobarem sense un canvi d'escenari. Ens lliguem les mans i sense adonar-nos-en ja s'han trobat els llavis, i les mirades busquen intencions noves. Tot plegat comença a sonar especial, molt més del que ho era abans. I llavors somiem que això podria ser constant, que podriem fer molt més, i ens estimem, i prenem paciència, i ens seguim estimant, ens seguim estimant.

I el món, que segueixi girant, nosaltres seguirem igual.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada