dilluns, 30 de març del 2009

Historias.

Ver que tu vida es una historia mientras estás ahí en medio viviéndola puede ayudarte a vivirla bien. Sin embargo, no conviene creer que sabes cómo te irá, o cómo acabará. Eso sólo debe saberse cuando ha terminado.
E incluso cuando ha terminado, incluso cuando se trata de la vida de otra persona, de alguien que vivió hace cien años y cuya historia he oído una y otra vez, mientras la oigo espero y temo como si no supiera cómo va a terminar; por eso vivo la historia y la historia vive en mí. Es la mejor manera que conozco de tratar con la muerte. Las historias son aquello a lo que la muerte cree que pone un final. No puede comprender que son las historias las que le ponen un final a ella, aunque no acaben con ella.

Las historias de otras personas, sus cimientos, el terreno donde se desarrolla, pueden convertirse en parte de la tuya.




K. LE GUIN Ursula
Los dones

1 comentari:

  1. Sempre m’ha agradat Le Guin, i sobretot en la seva faceta de novel•lista, ja que quan es posa a fer contes no m’acaba de convèncer.
    Ara una de les meves preocupacions és endevinar on coi m’ha anat a parar la saga del mag de Terramar, perduda en alguna caixa humida i perduda del trasllat. Amb les ganes que tinc de rellegir-me els tres últims volums per tenir una segona opinió T.T
    I qui sap, potser si mai la tradueixen al català me pillu aquest de Los Dones. Si, manies meves, po a mi llegir Le Guin amb castellà me causa un distanciament que al final m’avorreix... el mateix que em causa escoltar la Guerra de les Galàxies amb l’idioma de Cervantes. Bàsicament, si començo amb un idioma m’agrada acabar i seguir també amb aquest idioma

    ResponElimina